Catalanisme i Republicanisme

Al llarg de les primeres dècades del segle XX la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. El seu ideari, que va ser definit per Prat de la Riba, reclamava el dret de Catalunya a l'autonomia política, però es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l'Estat. Cal destacar també Francesc Cambó.

La coalició de Solidaritat Catalana

El rebuig massiu de la Llei de jurisdiccions(ofensa a bandera o exèrcit castigades) va gestar un nou moviment, SC(1906) una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes des dels carlins fins als republicans federals passant per la Lliga), llevat dels partits dinàstics i els lerrouxistes. Els solidaris van obtenir un gran triomf en les eleccions.

Els Fets de la setmana Tràgica del 1909 van acabar amb la dispersió del moviment solidari(el que va començar com una vaga a causa dels reservistes enviats a Àfrica va acabar com una vaga revolucionaria amb assassinats, assalts,...) ja que la Lliga va veure amb bons ulls la repressió i els republicans la van criticar.

L'impacte de la Setmana Tàgica de Barcelona (1909)

El conflicte del Marroc va desencadenar un gran nombre de morts l'any 1909 al Barranco del Lobo, els rifenys van inflingir una derrota important. Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif, entre el es quals hi havia un gran nombre de reservistes de Barcelona amb família. Això va provocar una protesta molt important a Barcelona. La protesta es va allargar una setmana, en la qual va anar agant un cert aire revolucionari i antimilitar; entre els cuals hi va haver assassinats i assalts. La repressió va ser molt forta i descontrolada, el resultat va ser al voltant de 70 morts i diferents opinions periodístiques sobre el culpable d'aqeusts fets, també cal destacar l'assassinat de Francesc Ferré i Guàrdia, que no havia participat en la revolta, però per algunes acusacions del diari ABC i la voluntat del govern va ser executat. Es va generar moltes protestes contra el govern conservador de Maura, el qual va caure, solidaritat catalana va desintegrar-se i Solidaritat Catalana va patir un retrocés.