La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La dictadura de Primo de River va desde l'any 1923 fins al 1930.

En un context de crisi econòmica i social, Primo de Rivera declarà l'Estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mands dels militars. Alfons XIII donava suport al dictador i va acceptar un directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre les corts.

Els objectius de Primo de Rivera no eren altres que evitar la democratització del règim polític, també tenia el desig d'evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d'Annual

La reorganització de l'Estat

La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives; del 1923 al 1925 en situem en el directori militar integrat exlusivament per militar, però a partir del 1925 incorporà personalitats civils, començà així el directori civil.

Mesures primer directori: Primo de Rivera va suspendre el règim constiucional, va dissoldre les cambres legislatives, va cessar les autoritats civils i va prohibir les activitats dels partits polítics i sindicats, a més va reprimir l'obrerisme més radical. En conclusió es va carregar tots els partits i sindicats excepte l'UGT i el PSOE, ja que necessitava un suport.

El conflicte del Marroc va generar especial atenció a Primo de Rivera que l'any 1925, va organitzar un atac (desembarcament d'Alhucemas) amb l'ajut de França, que es va saldar amb un gran èxit militar, Abd-el Krim es va rendir.

En el segon directori es va iniciar la institucionalització del règim que va tenir una influència del feixisme italià, es va crear un partit únic, la unión patriòtica.

La política econòmica i social

La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels feliços anys vint, també hi va haver un foment de les obres públiques com les carreteres. Tambés es van concedir grans monopolis com el de la telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España. En el terreny social es va crear l'Organització Corporativa Nacional, que agrupava amos i obrers en grans corporacions(sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals per mitjà dels comitès paritaris, formats per un nombre igual d'amos a obrers.

L'actuació anticatalana de la dictadura

Una bona part de la burgesia catalana, i en gran part els dirigents de la Lliga Regionalista, van donar suport inicialment al cop d'Estat com una via per posar fi a la conflictivitat obrera. El que no s'imaginaven era el comportament anticatalanista que va adoptar el règim; La Mancomunitat fou abolida, van prohibir les manifestacions en català, l'ús públic de la bandera catalana va quedar prohibida així com la celebració de l'11s i es va imposar la censura a la premsa diària.

L'oposició a la dictadura

Van formar part de l'oposició republicans, catalanistes, comunistes, anarquiste,... Després de l'intent d'invasió armada a Prats de Motlló i la forta repressió cap a la CNT es va crear la Federació Anarquista Ibèrica. El PSOE es va tornar partidari de la república el 1929

La caiguda del dictador

Després de la dimisió del dictador, el general Berenguer va ser l'encarregar de substituir-lo, es va restaurar la constitució del 1876 i republicans, catalanistes i el PSOE van acordar el pacte de St. Sebastià per a presentar-se a les eleccions.