Les reformes del Bienni d'esquerres

La reform religiosa

Es va proclamar la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. També van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil i es van secularitzar el cementiris. Es va promulgar la Llei de congragacions, per tal de limitar el predomini dels ordes religiosos en l'educació. Una bona part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agresió a les seves conviccions. El ressrgiment d'avalots populars anticlericals va provocar l'incendi d'alguns edificis religiosos a ciutats importants. En gran part la jerarquia eclesiàstica es va manifestar en contra de la república

La modernització de l'exèrcit

Es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat(1931) que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la república, però se'ls donava l'oportunitat de retirar-se amb el sou íntegre si així ho volien fer, es va crear la guàrdia d'assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. La reducció del pressupost va dificultar la modernització del material armamentstic. La reforma no va ser ben rebuda per alguns sectors. La dreta va aprofitar aquest descontentament per animar una revolta contra la república.

La reforma agrària

Es va establir la Llei de reforma agrària, aprovada per les corts els 1932, amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. La llei permitia l'expropiació sense indemnitzar de terres d'una part de la nobles, mentre que les conreades d'una manera diferent es podien expropiar ondemnitzant els propietaris. L'aplicació de la Llei va originar un augment de la tensió social. Els jornalers no van veure resultat i es van decepcionar amb la república.

La reforma de l'Estat centralista

A Catalunya es va crear la generalitat de Catalunya i l'Estatut d'autonomia del 1932 País Basc Estatut d'Autonomia 1936

L'obra educativa i cultural

L'objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l'Estat garantís el dret a l'educació. Es va intentar posar fi a l'hegemonia de l'ensenyament religiós i es va adoptar un model d'escola mixta i laica, obligatòria i gratuïta.

Les reformes laborals

Largo Caballero desde el ministeri de treball va estimular l'augment de salaris i la creació d'assegurances socials. També establir la setmana laboral de quaranta hores i es va forçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp. Algunes organitzacions patronals descontentes van aconseguir frenar alguns projectes.