L'evolució demogràfica

A finals del segle XIX i a principis del XX hi va haver una reducció del nombre de morts deguda a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja, potabilitat de l'aigua, higiene dels aliments,... També hi va haver un descens de la natalitat com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i de racionalitat en la planificació familiar. Hi va haver un creixement notable de la població.

 Moviments migratoris

Ha Catalunya, especialment, hi va haver una devallada molt notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat, a Catalunya l'augment de població no va estar motivat pel creixement vegetatiu, sinó per un onada migratòria. Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, Madrid i Barcelona eren els principal centres industrials i també les ciutats que rebien més persones, que procedien sobretot de regions rurals. A l'any 1880 es va iniciar l'emigració a ultramar cap a l'Amèrica Llatina, degut a que l'ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions econòmiques i degut també a un millorament de la navegació.

Intensificació de la urbanització

Les migracions interiors van comportar la intesificació de la urbanització, una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans, com a resultat les ciutats més grans com Madrid i Barcelona van crèixer notablement. Barcelona va experimentar una gran creixement dimensiu ja que van ser agregats alguns municipis com Sant o Gràcia.