Sociolingüística

Existeixen moltes llengues, més de 6000, totes tenen situacions diferents(oficial/no oficials, molt parlades/poc parlades...)

Influeix la societat en la llengua? Les llengües són fenòmens socials, es desenvolupen dins d'una societat; una llengua és el resultat d'allò que els seu parlants volen que sigui.

El conjunt de persones que parla una mateixa llengua rep el nom de comunitat lingüística.

Hi han comunitats lingüístiques pluriestatals i estats units en els quals conviuen divereses llengües.

La lingüística s'interesa en l'estudi de l'essència de la llengua.

La sociolingüística és la relació llengua-societat

La situació més freqüent en el mon actual és que en un estat hi hagi més d'una llengua (bilingüisme). La situació contrària és el monolingüisme(individual o territorial)

Tipus de Bilingüisme:

Individual:  el parlant és capaç d'emprar amb facilitat les dues llengües(n'ha realitzat l'aprenentatge bàsic)--->Caterina

Territorial: dues comunitats lingüístiques en un mateix espai, ambdues llengües són oficials. --->Jerusalem

Social: hi ha la presència de les dues llengües en un mateix territori (situació més freqüent)--->la majoria de nosaltres

Conflicte lingüístic i diglòssia

Com a resultat d'una situació de contacte i domini prolongat podem trobar llengües extingides. Llengües dominants que s'imposen, com ara l'anglès i d'altres de minoritàries. El català és una llengua minoritzada ja que recula sota la pressió de llengües dominants.

En els casos en que una llengua domina sobre una altre es pot produir un conflicte lingüístic, sobretot quan el contacte de llengües genera un conflicte de competència.

El mot diglòssia s'utilitza per descriure aquelles situacions de contacte estable en que 2 varietats d'una mateixa llengua tenien assignades funcions lingüístiques diferents.

Definició wiki: la diglosia (del griego δίγλωσσος, 'de dos lenguas') es la situación de convivencia de dos variedades lingüísticas en el seno de una misma población o territorio, donde uno de los idiomas tiene un estatus de prestigio —como lengua de cultura, de prestigio o de uso oficial— frente al otro, que es relegado a las situaciones socialmente inferiores de la oralidad, la vida familiar y el folklore.

Substitució i normalització

 Les llengües que pateixen un conflicte lingüístic poden anar per dos camins:(substitució o normalització)

Substitució: abandó de la llengua propia i assimilació de la llengua dominant (el què mai ha de passar a Cat), té tres etapes:

-La comunitat abandona la llengua pròpia

-La comunitat es fa bilingüe de tipus diglòssic(fotut per Cat)

-La comunitat abandona L1 en el moment que transmet L2 als fills

Normalització(el que necessita Cat): consisteix en la recuperació d'usos i funcions socials d'una llengua en situació de desavantatge. Té com a finalitat l'abolició de la diglòssia.

Estandardització: procés pel qual es forma una varietat estàndard comuna a tots els dialectes, que agilitzi la intercomprensió entre totes les persones del domini lingüístic. Necessari per a la neutralització